login
Inicia sessió

register
Registra't

EL MEU BLOG

PREPAREM CATALUNYA: Com somie jo els Països Catalans

Com somie jo els Països Catalans

CATALUNYA o PAÏSOS CATALANS

Quan parlem de la Independència de Catalunya, que ja és a tocar, gairebé sempre hom fa referència al Principat, amb una amargor per no poder arrossegar la resta de la nació, el País Valencià i el País Mallorquí. I quan hom fa esment dels Països Catalans, sí tenim clar la forma de l’estat hauria de ser una confederació, idea clara molt d’antuvi .

Clar, que els nostres enemics, espanyols, francesos i renegats, miren d’atacar-nos dividint-nos i a vegades entre els fidels a la pàtria dubtem si la independència no esdevindrà un altre centralisme al voltant de Barcelona. No tinc cap dubte de la capitalitat de Barcelona, una capitalitat, però, un referent. Perquè de capitalitats, ciutats i viles, totes són importants i un govern ha de vetllar per tots i totes.

I m’agradaria reflectir com hi veig jo o com pense què hauríem d’organitzar-nos, com recontar els vots democràticament i de forma que el regiment de l’estat siga plural i participatiu, una participació o representació dels catalans.

Malauradament, al llarg de la història, hem viscut ocupats i aquesta ocupació ens ha fet oblidar, amagar i ignorar, fins i tot menysprear el nostre esperit català, genuí i ben nostre. Com hagués estat una Catalunya independent? Com seria ara per ara una Catalunya democràtica? Com és una democràcia catalana?

No podem basar-nos en els models democràtics actuals, els qual simplement són la tirania d’una massa, on llur governs cerquen un poble ignorant que cada quatre anys fique un vot automàticament.

Plató, a La República, va descriure diverses modalitats (descartem la tirania i la oligarquia), la democràcia, l’aristocràcia i la república. Plató ja va dir aleshores (sV ac.) que la democràcia és una dictadura de la massa i al final una tirania, com ha estat demostrat (cqd).

Millor que la democràcia seria bo, segons Plató, l’aristocràcia (no hem de confondre l’aristocràcia amb la noblesa feudal). L’aristocràcia del país seria formada per les elits del país, unes elits que estimen la pàtria i la nació, ben preparada i ben formada. Jo crec que aquest model és el model de la Confederació catalana a l’edat mitjana, quan el Casal de Barcelona va liderar les elits. En aquest cas, les elits i la petita-mitjana noblesa varen coincidir. Tanmateix, el rei va acceptar i va promoure la participació de l’estament civil (Francesc de Vinatea, Joan Fiveller, Eiximenis...)

Ara per ara, aquest model ha d’evolucionar, qui forma part del bo i millor de la nació? Els catalans individualment volem participar en el regiment de l’estat i això comporta un model “democràtic i participatiu”: la República.

Naturalment, no estic a favor d’una República Platònica, i vos commine a llegir-vos-el, el llibre i ja em direu.

I sant tornem-hi, estic cercant el model democràtic català. En la nostra època daurada, per exemple, al País Valencià hi havia unes Corts formades pels tres braços (civil, militar i eclesiàstic).

Els braços militar i eclesiàstic representaven els senyors feudals i l’església catòlica. El braç civil era triat pels vilatans de les Viles Reials o lliures, i representava el poble. Per tant, m’interessa l’estament civil.

Catalunya, els Països Catalans, hauria d’estar formada políticament per tres territoris: Principat de Catalunya, País Valencià i País Mallorquí. I aquesta divisió territorial és la nostra idiosincràsia, el nostre tarannà democràtic: no hi ha una imposició de la majoria i permet la representativitat de tothom. I és on rau la clau. Per a mi, la democràcia catalana ha de tenir en compte l’individu i el territori: un sistema vernacle.

SENYERA i ESCUT DE LA CONFEDERACIÓ CATALANA

I aquesta organització territorial ha d’estar reflectida a l’hora de triar el govern de Catalunya. Recordem les reunions de Pau-i-Treva dels inicis i mirem fins i tot, les notícies actuals que ens demostren que la municipalitat és el nostre punt de partida.

ESCUT DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, DEL PAÍS VALENCIÀ I DEL PAÍS MALLORQUÍ

SÍMBOLS DE LES GENERALITATS PARTICULARS

No tot, però és municipi, si mirem la història, les Viles Reials o els comtats giraven al voltant d’una municipi i tota l’àrea d’influència va conformar la comarca i desprès la vegueria o demarcació.

Aleshores, al meu parer hom ha de pensar que tenim una supraconfiguració comarcal, i per tant el Consell comarcal ha d’existir i són aquest consellers què formaran les corts individuals o parlaments particulars.

VEGUERIES O DEMARCACIONS DEL PRINCIPAT, DEL PAÍS VALENCIÀ I DEL PAÍS MALLORQUÍ

I més enllà de les corts particulars, ara sí, Catalunya haurà de comptar amb un Govern General o Cancelleria i unes Corts Generals.

Ara faré una mica de política-ficció i proposaré el meu parer sobre les eleccions al Govern de Catalunya.

Comencem amb les eleccions per les batllies dels municipis, on en llistes obertes, les persones votarem pel batlle. Aquest esdevindrà pel nombre de vots rebuts i qui més haja serà el batlle. Els regidors seran els següents en nombre de vot fins a deu (comptat el batlle). Si hom ha aconseguit un 60% de vots, crec què és just que puga triar un seu company com a regidor, i si arreplega el 80% de vots, dos seus companys com a regidors. I d’aquesta manera formaran la batllia de la vila.

Per cada municipi, les tres persones per orde de vots formaran part del Consell Comarcal. La funció d’aquest Consell Comarcal a banda de fer polítiques supramunicipals conjuntes elegiran els diputats a Corts per llur Comarca. L’elecció seguirà el mètode llullista explicat al Llibre d’Evast i Blaquerna.

A més a més, dels diputats comarcals, per cada demarcació o vegueria, es realitzaran eleccions per triar els 5 representants, també per llistes obertes, essent elegides les cinc més votades.

Segons els meu parer, el paper de les Corts Particulars, del Principat, del País Valencià i dels País Mallorquí han de fer una funció senatorial, de vigilància de la Cancelleria i les Corts Generals ser el motor de l’Estat.

Tanmateix, n’hi ha d’haver una tarannà federatiu i ho podem aconseguir si dins la Cancelleria hi tenen cabuda les particularitats: si en les Corts particulars, els diputats trien entre els representants de les vegueries, tres membres per a formar part de la Cancelleria. Els nou representants elegits formaran la Cancelleria. I les Corts Generals votaran per definir el Canceller, segons el mètode llullista adés citat.

Talment com he dits abans, les Corts Particulars seran una mena de Senat i vigilaran per què el Govern General no actue en contra del Furs, Usos i Costums i Tradicions particulars.

Espere que la meua opinió siga del vostre gust. Segurament els experts polítics sabran més bé com definir l’Estat Català i el seu funcionament. Tanmateix, seria bo que comencem per codificar amb modernitat els Furs del Regne de València i les Constitucions del Principat. Talment com hom va fer amb el Dret Civil català.

El Principat esdevindrà aviat independent i haurà d’actuar com a punt de partida de l’alliberament de tota la nació, de tota Catalunya.

Apunt 1: els mapes no són definitius, car m’agradaria incloure pobles tradicionalment catalans que no hi apareixen

Apunt 2: les divisions són particulars,per exemple, el Rosselló al Principat o al País Mallorquí?

Apunt 3: ... podem enraonar!

Comentaris (1)05-08-2012 17:44:52

(Anònim), 01-09-2017 15:41:20

El Rosselló ha perdut tota cultura catalana, diria jo, i en tot cas les coses s'han de fer via refrèndum. Estaria bé que el liberalisme i no el nacionalisme ens guiés

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: